dijous, 20 de gener del 2011

UN CAS DE L’INSPECTOR LOPEZ



Avui han trucat a la comissaria perquè una veïna havia sentit uns crits a la casa del costat. La policia hi va anar i es va trobar dos morts. Després d’uns dies, van trucar a l’inspector Lopez per a que ho investigués, semblava que era difícil de resoldre-ho.



Va anar a la casa a buscar pistes, després de buscar-ne per tot arreu, no va trobar res important. Finalment es va rendir i en sortir d’allà es va trobar un paper fet pols, l’inspector va llegir-lo. Al paper hi posava qui era l’assassí, no ho podia creure, però ho tenia a les mans. Va anar a l’ordinador de l’oficina, va agafar el necessari i se’n va anar a buscar l’assassí.



Va trucar la porta del presumpte assassí , que es deia Robert. Van parlar i volia detenir-lo però, segons el que deia en Robert no era ell l’assassí. Mostrant-li les proves a en Robert, va adonar-se que per culpa dels pronoms febles no l'havia entès bé. L’inspector es va disculpar i es va acomiadar.





http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kimberling-city.net/images/building%2520inspector.bmp&imgrefurl=http://foros.laguna2000.com/showthread.php%3Ft%3D13654&usg=__ajiysbrvp3n5vvu3P7n-pomyybU=&h=364&w=320&sz=342&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=ZuprZPcnuLRDHM:&tbnh=115&tbnw=101&ei=8m44TaejL4eDhQed9emXCg&prev=/images%3Fq%3Dinspector%26hl%3Des%26biw%3D1362%26bih%3D521%26gbv%3D2%26tbs%3Disch:1&itbs=1&iact=rc&dur=550&oei=8m44TaejL4eDhQed9emXCg&esq=1&page=1&ndsp=29&ved=1t:429,r:6,s:0&tx=45&ty=40





diumenge, 19 de desembre del 2010

La soledat

Teràpia de shock és un grup de música català molt conegut. Jo el vaig conèixer fa uns anys. La primera cançó d’aquest grup que vaig escoltar va ser “Sense tu”, però he triat aquesta cançó la “Soledat” perquè és la que últimament escolto i ara mateix és la que més m’agrada. La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó vaig pensar que era molt bonica ja que aquesta persona que ha fet les coses malament i desprès per aquesta raó s’ha quedat sol, però ara es penedeix.

Teràpia de shock és un grup de rock català, són d’Olot, però que toquen en molts llocs d’Espanya. L’últim treball que han fet és diu “Tota la Nit”, aquest treballs els consolida com una de les promeses més fermes del panorama Pop-Rock català. L’experiència que els hi ha donat fer el primer disc ha fet que siguin un grup molt important en les xarxes socials, sobretot en els adolescents. Durant el mes de Novembre i Desembre del 2010 aquest grup a portat a terme diferents concerts benèfics a favor de la marató de TV3 i altres projectes.

“Soledat” és una cançó, que explica que una persona és queda tancat a casa perquè plou i que és un dia trist. No té cap persona que l’estimi, per això recorda el passat encara que les coses que li hagin passat siguin bones o dolentes. Diu que tot aquells records només els recorda ell, perquè va ser el que va actuar malament. Com ha fet el que no devia ara s’ha quedat sol, i explica que no vol estar més en aquella horrible soledat.

divendres, 17 de desembre del 2010

El noi perdut

L'ocell va baixar i va començar a volar pel voltant del noi, com si l'ocell volgués alguna cosa. El pobre noi estaba espantat, ja que el crit i l'aire que produïa l'ocell amb les seves ales el va agafar de sorpresa. L'ocell anà avançant ràpidament i el noi sorprès va començar a seguir a l'ocell per saber què volia, encara que el noi no sapigué on era en aquell moment. Va haver de passar per sobre d'un munt de troncs, herbes i també va trepitjar una bassa de fang. Després d'uns minuts el noi no podia seguir caminant, estaba molt cansat i es va seure en una pedra molt gran que va trobar, el noi es va aseure i va mirar cap a dalt. Es va quedar parat perquè va veure una caseta. Estava tan cansat, tenia tanta gana i set, que va començar a córrer fins aquella caseta. Quan va arribar, va tocar la porta, en aquella casa hi vivia una dona gran, que en veure el noi seguidament el va ajudar.







https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLAeZ-ExPN1vbv6gAH6UZEUxt_DEKDutivvX1rx8qO7N3a-4qTPKCm_i__5T2SnDxOa80wLEjfl9XcdjxSvCmi58iQIHQZpxLm_iB8JkNSiXcKUD9bdUje_K-Esz7Ho29_LOW4gDyc93Zr/s640/bosque2.jpg


dimarts, 26 d’octubre del 2010

La universitat

Ja havia arribat el primer dia de la universitat, i com viviém en un poble molt lluny de la ciutat, hi havíem d'anar amb tren. La Maria, la Sandra i la Marga formaven un grup, però la Marga hi vivia a la ciutat, sola, en un pis petit, però bonic. Per aquesta raó la Maria va esperar la Sandra a la parada del tren, i van pujar juntes al tren que li corresponia. Estaven molt nervioses les dues i com seria tot allò. Van parlar també sobre viure soles, i la Maria li va dir a la Sandra, a mi també m¡agradaria viure sola com la Marga. I van parlar de moltes més coses.
Quant van arribar a la universitat es van trobar la Marga i es van donar dos petons i una abraçada. Encara quedaven uns minuts per anar a classe, mentre la Marga ens explicava com va anar la mudança i com era el seu pis. Com tot, el seu pis estava decorat amb el seu estil. Després es varen acomiadar i varen entrar a les classes que li corresponia.
Aquesta imatge ha sigut extreta
de Google