L'ocell va baixar i va començar a volar pel voltant del noi, com si l'ocell volgués alguna cosa. El pobre noi estaba espantat, ja que el crit i l'aire que produïa l'ocell amb les seves ales el va agafar de sorpresa. L'ocell anà avançant ràpidament i el noi sorprès va començar a seguir a l'ocell per saber què volia, encara que el noi no sapigué on era en aquell moment. Va haver de passar per sobre d'un munt de troncs, herbes i també va trepitjar una bassa de fang. Després d'uns minuts el noi no podia seguir caminant, estaba molt cansat i es va seure en una pedra molt gran que va trobar, el noi es va aseure i va mirar cap a dalt. Es va quedar parat perquè va veure una caseta. Estava tan cansat, tenia tanta gana i set, que va començar a córrer fins aquella caseta. Quan va arribar, va tocar la porta, en aquella casa hi vivia una dona gran, que en veure el noi seguidament el va ajudar.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLAeZ-ExPN1vbv6gAH6UZEUxt_DEKDutivvX1rx8qO7N3a-4qTPKCm_i__5T2SnDxOa80wLEjfl9XcdjxSvCmi58iQIHQZpxLm_iB8JkNSiXcKUD9bdUje_K-Esz7Ho29_LOW4gDyc93Zr/s640/bosque2.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada