diumenge, 19 de desembre del 2010

La soledat

Teràpia de shock és un grup de música català molt conegut. Jo el vaig conèixer fa uns anys. La primera cançó d’aquest grup que vaig escoltar va ser “Sense tu”, però he triat aquesta cançó la “Soledat” perquè és la que últimament escolto i ara mateix és la que més m’agrada. La primera vegada que vaig sentir aquesta cançó vaig pensar que era molt bonica ja que aquesta persona que ha fet les coses malament i desprès per aquesta raó s’ha quedat sol, però ara es penedeix.

Teràpia de shock és un grup de rock català, són d’Olot, però que toquen en molts llocs d’Espanya. L’últim treball que han fet és diu “Tota la Nit”, aquest treballs els consolida com una de les promeses més fermes del panorama Pop-Rock català. L’experiència que els hi ha donat fer el primer disc ha fet que siguin un grup molt important en les xarxes socials, sobretot en els adolescents. Durant el mes de Novembre i Desembre del 2010 aquest grup a portat a terme diferents concerts benèfics a favor de la marató de TV3 i altres projectes.

“Soledat” és una cançó, que explica que una persona és queda tancat a casa perquè plou i que és un dia trist. No té cap persona que l’estimi, per això recorda el passat encara que les coses que li hagin passat siguin bones o dolentes. Diu que tot aquells records només els recorda ell, perquè va ser el que va actuar malament. Com ha fet el que no devia ara s’ha quedat sol, i explica que no vol estar més en aquella horrible soledat.

divendres, 17 de desembre del 2010

El noi perdut

L'ocell va baixar i va començar a volar pel voltant del noi, com si l'ocell volgués alguna cosa. El pobre noi estaba espantat, ja que el crit i l'aire que produïa l'ocell amb les seves ales el va agafar de sorpresa. L'ocell anà avançant ràpidament i el noi sorprès va començar a seguir a l'ocell per saber què volia, encara que el noi no sapigué on era en aquell moment. Va haver de passar per sobre d'un munt de troncs, herbes i també va trepitjar una bassa de fang. Després d'uns minuts el noi no podia seguir caminant, estaba molt cansat i es va seure en una pedra molt gran que va trobar, el noi es va aseure i va mirar cap a dalt. Es va quedar parat perquè va veure una caseta. Estava tan cansat, tenia tanta gana i set, que va començar a córrer fins aquella caseta. Quan va arribar, va tocar la porta, en aquella casa hi vivia una dona gran, que en veure el noi seguidament el va ajudar.







https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLAeZ-ExPN1vbv6gAH6UZEUxt_DEKDutivvX1rx8qO7N3a-4qTPKCm_i__5T2SnDxOa80wLEjfl9XcdjxSvCmi58iQIHQZpxLm_iB8JkNSiXcKUD9bdUje_K-Esz7Ho29_LOW4gDyc93Zr/s640/bosque2.jpg